Mètode Científic

1. DEFINICIÓ DEL MÈTODE CIENTÍFIC 

El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.

Aquí tens un esquema dels diferents passos que hem de fer per aplicar el mètode científic: 

2.1 EXEMPLE DEL MÈTODE CIENTÍFIC:

La Maria i l'Alex són dos germans que han adoptat un gos fa tres dies. I en aquets dies han observat que el seu gos s'ha estat rescant i llepant l'esquena en tot moment.

Ells han intentat que no es rasqui fent-lo jugar y distreientlo pero no hi ha hagut manera de fer-lo parar. 

Problema : Ells s'han preguntat el perque d'aquesta manera de rescarse.

Hipòtesi 1: Una opció podria ser que tingues paràsits

Hipòtesi 2: L'altre opció seria que aquesta mania que te de rescarse fos un tic , i que per aquell gos fos totalment normal i habitual.

Disseny de l'experiment: Amb l'ajuda d'una llemenera, mirar al gos si té paràsits i, per si de cas, fer-li un tractament contra els paràsits. 

Com han decidit, la Maria i l'Alex , li han mirat els cabells al seu gos amb una llemenera. Després d'una llarga observació no han trobat restes de paràsits, però per assegurar-se li han fet el tractament especial.

Variable independent: fer-li el tractament anti-paràsits.

Després de fer-li el tractament contra el suposat problema de la picor, el gos seguia gratant-se.

Variable dependent: no ha canviat res, tot i haver-li fet el tractament anti-paràsits.

Variable controlada: per tal de saber si hi havia paràsits han passat primer la llemenera per veure si en trobaven algun avans de matar-los amb el tractament.

Rèplica: per acabar d'estar segurs els nens han repetit el tractament, però el gos no ha canviat la conducta. 

Control: Els germans encara tenien curiositat i per tant han anat a preguntar al veí, que té un gos de la mateixa raça si era normal. El veí els hi ha dit que el seu gos no es grata. Aixi que era qüestió únicament del seu gos.

Conclusió: La Maria i l'Alex van deduir de que el seu gos té un tic, ja que an arribat a la conclusió de que no té cap mena de paràsit.

2.2 EXEMPLE DEL MÈTODE CIENTÍFIC DE LA COMPANYA HELENA PÉREZ:

En una excursió a la muntanya, mentre dinanava vaig observar el terra, a part de les partícules orgàniques em vaig preguntar si totes les partícules de sorra tenien la mateixa mida i eren iguals.

Hipòtesi nul·la: les partícules no són iguals (ja que vaig suposar que era difícil que només hi hagués un tipus de sorra).

Hipòtesis alternativa: les partícules de sorra són iguals.

El que vaig fer va ser buscar sorra de diferents llocs. Vaig agafar un pot hi vaig anar al parque de costat de casa hi vaig agafar una mica de sorra i la vaig posar al pot. Vaig fer el mateix amb la sorra de la muntañya i la sorra de la platja. 

DISSENY DE L'EXPERIMENT:

Els primers passos són per observar si el tipus de sorra és tota igual.

Aboquem la mostra dels diferents tipus de terra a la safata i les juntem

Amb la espàtula separem la terra per poder observar millor

- Amb l'ajuda de la lupa mirem les diferents partícules del sòl.

Els següents passos són per saber si la mida de les partícules de sorra són de la mateixa mida.

- Es poden separar les partícules del sòl afegint aigua en un pot. 

- Sacsegem el pot perquè es barregi bé.

Les partícules amb més densitat aniran al fons i les més lleugeres suraran o quedaran per sobre  de les altres.

CONCLUSIONS:

En la primera part de l'experiment, mirant amb la lupa em vaig adonar que no totes les partícules de sorra eren iguals, algunes tenien tons més clars o més foscos, rosats i la textura era diferent , i no totes tenien la mateixa mida. Vaig contar 5 tipus de sorra diferents, per tant es va confirmar la hipòtesis.

Variable independent: afegir aigua al pot amb la dels diferents sòl.

Variable dependent: les partícules de sorra es dipositen al fons de més grans a més petits.

Rèplica: per tal d'assegurar-se tornem a repetir el procés.

Control: podriem comparar aquests tipus de sorra amb molts altres , agafant diferentes mostras d'altres sòls.

3. DOS ALTRES MANERAS DIFERENTS 

Les dos altres maneras diferents poden ser les religions i creences , perque durant milers d'anys la humanitat sempre ha justificat les obserbacions.

Les persones som molt curioses, i al llarg de la història tots els humans han intentat justificar el que veien i no sabien per què passava, però sense ciència no tenien una resposta i com encara no tenien tècniques van haver d'inventar-se algun ser poderós que donés resposta a totes les preguntes que tenien. En totes les cultures hi havia un o més déus que havien creat tot el que veiem i tot era obra dels deus. 

Un altre resposta és la pseudoiència, que són respostes que no són científiques, però que no tenen una creença en cap déu ni ésser poderós.

4. BIOGRAFIA DEL AUTOR DEL LLIBRE "Las mil i una bases del ADN"

Jorge Laborda Fernández és un investigador i catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Medicina de la Universitat de Castella-la Manxa a Albacete. Laborda acaba de publicar, reunits en set toms, un recull d'articles de divulgació científica que van ser publicats en diferents diaris des de l'any 2000 fins a l'actualitat. Cada un d'aquests articles és una història que parla d'investigacions realitzades en camps molt diversos de la ciència, principalment de biomedicina. Molts d'aquests articles, els que corresponen a les publicacions posteriors a 2010, han estat gravats i publicats en el podcast Quilo de Ciència de CienciaEs.com.

ARTICLE DE JORGE LABORDA: "MIEDO EN LOS OJOS"

Aquest article de Jorge Laborda ens parla sobre l'expressió facial de la por. La por només s'expressa en els ulls. L'article demostra que aquesta hipòtesis amb una pacient d'un hospital que malhauradament va patir un accident i té l'amígdala cerebral danyada. Aquesta part del cervell és la que s'encarrega de que quan et dirigeixes a una persona  la miris als ulls. Ella no té aquesta reacció innata i quan parla amb alguna persona centra la seva mirada en la boca o el nas. Això fa que no pugui reconèixer l'expressió de la por.  

Per assegurar la seva hipòtesis han posat un exemple d'una expressió de por i una d'alegria i han intercanviat la boca i el nas d'una amb els ulls de l'altre. La gent normal només reconeix l'expressió de por a la cara que no han fet l'intercanvi. En canvi la pacient no reconeix por en cap fotografia, ja que només s'hi fixa en la boca i el nas. Tot i així si li recordes que ha de mirar als ulls sap reconèixer la por, per tant ella no ha oblidat l'expressió però és incapaç demirar als ulls.

No obstant ella identifica perfectament totes les altres emocions, el que demostra que només la por es transmet a través de la mirada.

Aquest article le triat ,perquè és un tema bastant fàcil d'entendre però , del que no en sabia molt i mai m'havia fixat, he après una curiositat nova en una cosa tan quotidiana com és reconèixer emocions o mirar als ulls quan parles amb algú.