divendres, 18 de desembre del 2015
Experiment amb l'aplicacció del método cientific
El nostre grup esta format per : Anna Jia Sans , Laura Sans i Helena Pérez
dimarts, 15 de desembre del 2015
Presentació de l'experiment
Aquets vídeos estan publicats a Youtube en el link que he penjat anteriorment
dilluns, 14 de desembre del 2015
Experiment Laboratori
1.-Helena Pérez 2.- Anna Jia Sans 3.- Laura Sans
1.- Problema a investigar.
Nosaltres volem treballar en el camp dels fluids no newtonians, com la barreja d'aigua i maizena. Aquests fluids tenen un curiós comportament, quan dónes un cop fort el líquid és comporta com un sòlid, i quan el toques amb suavitat torna a ser líquid. Quan deixem caure objectes també té aquesta propietat.
El problema que ens hem plantejat és el següent: com afecten el pes, la forma i la densitat dels objectes quan s'enfonsen en el líquid.
2.- Hipòtesis.
Potser el temps que tarden els objectes en enfonsar-se en el liquid depèn de la forma, el pes i la densitat
Hipòtesis 2:Potser no depèn d'això.
3.-Variable independent.
Els objectes que deixarem caure en el vol d'aigua i maizena (forma, densitat i pes).
4.- Variable dependent.
El temps que tarden els objectes en enfonsar-se, o no enfonsar-se.
5.- Variables controlades.
Posarem la mateixa quantitat d'aigua i maizena, la mateixa temperatura, deixarem caure els objectes des de la mateixa alçada, els objectes tindràn mides semblant per assegurar-nos que no és una qüestió de tamany. Posarem els objectes en una capseta de plàstic per assegurar-nos de que la forma no influeix.
6.- Repliques.
Per assegurar-nos de que l'experiment dóna bons resultats deixarem caure els objectes tres vegades cada un.
7.- Control.
Farem una taula on apuntarem el pes de cada objecte i el resultat de les proves.
8.- Temps estimat de duració de l’experimentació.
2 hores.
9.- Material de laboratori
Vol de plàstic
Maizena (el doble que d'aigua)
Aigua (la meitat que la maizena)
Cullera per remenar
Regle per mesurar l'alçada
Bàscula per pesar els materials.
Una moneda 1€
Una goma d'esborrar 2cm aprox
Un troç de fusta 2cm aprox
Un troç de plàstic dur (tap del boli)
Un guix 2 cm aprox
Una pedra 2 cm aprox
Un paper doblegat a 2 cm aprox
Un vidre 2cm aprox
10.- Diseny experimental.
Per tal de resoldre el nostre problema hem utilitzat la barreja d'aigua i maizena ja que al ser un fluid newtonià es frena i l'experiment queda més visual.
Preparem un bol amb el doble de maizena que d'aigua. Llençarem diferents objectes de determinats materials(d'un en un) de la mateixa mida, aproximadament i els deixarem caure des d'una certa alçada al bol de la barreja. Observarem quan tarden els objectes en enfonsar-se després de que el líquid s'hagi tornat sòlid. Repetirem el procés 3 vegades per cada objecte per assegurar-nos.
Farem una taula on anotarem el pes de cada objecte i el quan ha trigat en enfonsar-se.
11.- Resultats de l’experimentació
Pesos
Canica 21g
Goma 5g
Pilota 13g
Petxina 4g
Moneda 6g
Cullera 19 g
Botó: menys d'un g
Tap boli: menys d'un g
Temps que han tardat a enfonsar-se
Canica 4,53 s
Goma 2,18 s
Pilota no s'ha enfonsat (flota)
Petxina 2,98 s o depèn de quin costat caigui flotarà
Moneda 1,15 s
Cullera 1,18 s
Botó: no s'ha enfonsat (flota)
Tap boli: no s'ha enfonsat (flota)
12.- Conclusions
La forma és el què més depèn de si s'enfonsa ràpid o no. La densitat també depèn molt, ja que si la densitat del material és menor que la del líquid l'objecte flota. El pes no afecta tant.
Acceptem la primera hipòtesi: Potser el temps que tarden els objectes en enfonsar-se en el liquid depèn de la forma, el pes i la densitat.
diumenge, 13 de desembre del 2015
ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ (LLEIS DELS GASOS)
17.
a) EVAPORITZACIÓ : és el pas de sòlid a gas
b) FUSIÓ : és el pas de sòlid a líquid
c) SUBLIMACIÓ A GAS : és el pas de gas a líquid
d) SOLIDIFICACIÓ : és el pas de líquid a sólid
e) CONDENSACIÓ : és el pas de líquid a gas
18.
Al que ha pasat és que al escalfar el fons del got, el iode puja i quan entra en contacte amb l'aigua freda es solidifica , el iode desapareix i apareixen els cristalls. Aquest cristalls pesen i cauen al fons del matràs.
19.
a) ebullició
b) ebullició i vaportització
c) vaportització
d) ebullició
e) vaporització
20.
a) La temperatura de fusió del gel , és entre 0 i 100 graus celsius , però la fusió del gel s'inicia a partir de 0 i després continua líquid fina a una temperatura màxima de 100 graus celsius. La temperatura d'ebullició de l'aigua és per sobre els 100 graus celsius.
b) Mentre duren els canvis d'estat d'una substància pura la temperatura es manté constant.
21.
R: Per fondre 35g de gel a 0 graus necessitarem 2,765 kcal.
22. Si per la calor latent de fusió es necessita energia per la calor latent de la solidificació el que s'ha de fer és treure-li l'energia.
Si a l'aigua li treiem energia fa que les partícules ja no tinguin moviment i s'ordenin , així convertinse en sòlids. Per tant la si la calor latent de l'aigua en procés de fusió es de 79,7 kcal/kg la calor latent de l'aigua en procés de solidificació seria -79,7 kcal/kg. Durant el canvi d'estat, però, la temperatura es manté constant.
23.
Per passar de graus celsius a kelvin el que hem fer és sumar els celsius més 273, i per passar de kelvin a graus celsius el que hem de fer és resta -273 als graus. Però exactament 0 graus Celsius són 273,15 kelvin , el que pasa és que nosaltres ho arrodonim a 273.
La temperatura equivalent a 0 graus celsius és 273 kelvin.
Ex:
🔹Temperatura de fusío del gel : Entre 0 i 100 graus celsius
0 graus celsius = 273 K
100 graus Celsius = 373 K
La temp de la fusió del gel també podría ser 289 K , 290 K.... , fins a 373 K.
🔹Temperatura d'ebullició de l'aigua: més de 100 graus celsius = més de 373 K
El que he fet ha sigut ( 100 + 273 = 373 )
La temp de l'ebullició de l'aigua també podría ser 374 K , 375 K....
24.
A partir de la teoria cinètica el segon és el que justifica el funcionament d'una olla pressió , ja que a la mateixa temperatura hi ha menys volum i per aixó , més pressió. Segons la teoria cinetica, cuan més temperatura més moviment hi ha entre les partícules i per tant més volum ocupen i més pressió fan , tot aixó si el el recipient és tancat. La olla de pressió està tancada hermeticament de manera que quan la temperatura aumenta i el gas es vol dispersa , no pot escapar-se ja que fa pressió. Com més alta sigui la temperatura més pressió hi haurà.
25.
En un recipient tancat el vapor d'aigua que puja no pot escapar-se , i queda retingut tot a la part d'adalt i crea molta pressió ,aquesta pressió afecta tant a les parets del recipient com al mateix líquid. Quan el vapor fa pressió sobre el líquid , li impedeix evaporse, aleshores el punt d'ebullició aumenta, és a dir que tarda més en evaporarse.
26.
No hi ha cap gràfic, però igualment puc arribar a deduir que vol que expliqui que és pot dir de la pressió i el volum dels gasos , sí la temperatura no varía.
Doncs jo crec que el volum dels gasos és variable ja que els gasos poden ocupar diferents quantitats d'espais. En canvi els sòlids i els líquids sempre tindran volum fix per exemple : si tu agafas dos vols un quadrat i un rodo , i tens 10 ml , i primer tires aquets 10 ml al vol quadrat i despres al vol rodo sempre ocupara 10 ml d'espai en els dos vols iguals.
La pressió varía , aquestes són les diferentes variacions:
- Temperatura és constant , si augmenta la pressió disminueix el volum del gas i si la pressió disminueix el volum augmenta.
-Pressió és constant , el volum del gas augmenta amb la temperatura
-Volum és constant , la pressió augmenta amb la temperatura
divendres, 4 de desembre del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)